CAL CLAVERIA, S.L., anomenada RESIDENCIA LA MARQUESA, està formada per dos socis: Miquel Márquez i López i Jesús Carmona i Puente.
Amb 20 anys al sector, RESIDÈNCIA LA MARQUESA. Residència assistida, centre de dia i menjador social, va ser el tercer projecte que van posar en marxa junts aquests empresaris. El primer va ser LLAR D'AVIS MAR I SOL, a Creixell, residència assistida, centre de dia i menjador social, amb més de deu anys d'experiència. El segon va ser RESIDÈNCIA BALLÚS, a Valls, residència assistida, amb quasi 8 anys al sector i finalment, el quart projecte, RESIDENCIAL FONTSCALDES, Centre residencial per a persones amb TMS, inaugurat al 2012.

El secret rau en la política que han volgut inculcar en el seus projectes: aconseguir uns centres seriosos, familiars i efectius, on el tracte humà i personal és la principal eina de treball.

El lloc ocupat pel Pla de Santa Maria, formà part originàriament del terme de Castell de Cabra. Era poblat a mitjans del segle XII quan ja existia l'església de Santa Maria, motiu pel qual el poble fou enomenat també, Santa Maria del Pla, tot i que el 1178 rebia el nom de Pla de Cabra. Aquest nom en una o altre de les variants acabà imposant-se a l'oficial de Villalba. El rei Alfons I donà a Berenguer de Vilafranca Locum Illum Santae Mariae perquè hi fundés i repoblés el poble.

La construcció de l'esglèsia romànica a la fi del segle XII demostra que el poble va conèixer un important creixement. Al segle XIII va tenir diverses topades per problemes d'aigua amb Valls. El 1254 l'arquebisbe Benet de Rocabertí marcà els límits del terme. El 1264 Bertran de Vilafranca cedia a la mitra el lloc i el terme del Pla que passà a ser una senyoria compartida entre l'arquebisbe i el rei. El Pla on al segle XIV ja es documentaven jueus i sarraïns, fou un dels membres més actius de la comuna, sent la primera vila que protestà pel repartiment ordenat per l'arquebisbe Rodrigo Tello per a finançar les obres de fortificació de Tarragona. Durant la guerra civil catalana, El Pla es mantinguè al servei de la Generalitat en desacord del seu senyor l'arquebisbe Pero de Urrea.

Durant la guerra dels Segadors és mostrà en un primer moment fidel als castellans. En canvi, el 1642, el marqués d'Hinojosa, cap d'una columna castellana, féu assetjar l'esglèsia, degollà els seus 40 defensors i va permetre a les seves tropes el saqueig i l'incendi del temple i les cases del raval del poble.

A finals del segle XVIII, es va construir l'esglèsia parroquial de Santa Maria, magnífic exemple d'estil barroc amb façana decorada i un gran campanar de planta quadrada i torrassa octogonal amb balustres. Des del 1808 el seu sometent participà activament en les campanyes contra els francesos. A mitjans del segle XIX disposava de presó i escola. Tenia una fàbrica d'aiguardent i produïa essencialment cereals, vi, oli i avellanes.